sábado, 19 de marzo de 2011

Ella

Saber que ella està a l'habitació del costat és com saber que demà eixirà el sol (encara que els del temps no atinen en la predicció) i que les portes tancades no són tan boniques quan saps que darrere no hi ha ningú.

Granada està sent tota una experiència i descobriment personal i, entre tots els descobriments, ella és el millor. Gent que a València passa desapercebuda, a Granada és imprescindible (coses de la vida).

Riures compartits al menjador, al Salao, a la porta de l'habitació, on siga... sempre són més quan ella comença a tremolar perquè hi ha massa felicitat continguda i no sap mostrar-la d'una altra manera.

Hui toca el valencià, toquen expresions com "s'ha tirat de la moto", "burrera", "fer fredat" o "enrosinar-se" (no sé com s'escriu, el "gandiero" encara em resulta complicat d'escriure...). Toca l'alegria de trobar gent nova i saber que tot, per una vegada, no s'acaba ací.

Toca dir que "no tinc manies" quan es té més manietes que ningú. Toca avisar de que al costat d'ella no es pot fumar (i toca dir que sempre li va a ella el fum); toca informar de que si una es renta les dents abans de la infusió, no passa res perquè només és aigua. És el moment d'informar-se de que no pot eixir sense la Canon; de que és "estéticamente sofisticada" sense proposar-se-ho, de que li agraden les galetes de mangrana i el té (més que a un tonto un llapis), de que la "perca" és molt socorreguda i de que una no torna a casa vertaderament fins a que no s'ha ficat les ulleres.

Ella no fa la mitjdiada, ella "tanca els ulls", que és ben diferent. Ella vol un espill gran i, com no el té, agafa una cadira i es mira al mini-espill del bany. Ella encara no té molt clar que fer en el futur i per això va planejant-lo poquet a poquet. Ella vol anar a Marroc, però sap que pot haver una revolució i pensa en canviar-lo per Conca; ella vol tot el que es mereix però de vegades té por. Ella no és ni capritxosa ni egoista i sempre té una frase que t'anima preparada.

No imagine aquest any sense ella a l'altra "peça del palau", però sí sé que estem "millor que volem", que som "molt apanyaes" i que ens agrada compartir les hores parlant o sense, l'odi al de Schopen i el gust per certs homes (filòsofs o no...).

Sempre té ganes de fer coses noves i res li fa gossera, encara que siga anar al cuir un dia de resaca; vol acabar la carrera però no ho té del tot clar (és una Peter Pan universitària, com tots); sap demanar els telèfons quan toca; sap fer-te sentir especial en una miraeta i sap com aprofitar els moment bonicos i allargar-los com un xiclet.

Jo sé, i li ho he dit, que de major vull ser com ella en les relacions. Sé que es mereix ser feliç i que ho serà, sé que serà el que a ella l'apetixca. Sé que té problemes, però que els solucionarà i sé que vull estar en la seua vida (si ella em deixa) per molt temps. Sé també que ens agrada jugar en el llenguatge, les frases fetes i les paraules.

Ella és Alba (i no faré la comparació tantes vegades utilitzada, encara que em serviria).

p.d. Bo-ni-ca!!!

jueves, 17 de marzo de 2011

Forma(s) verbal(es)

Cansada de intentar ser esa princesadelabocadefresa que nunca existió. Con ganas de gritar a ella misma y al mundo que era imperfecta y que no trataría de no serlo. Necesitando encontrar un rincón de luz, de vela, de llama de mechero, en el que encontrarse a salvo (incluso de ella misma). Buscando dejar de sentir esa sensación de ser un flan y tratando de ignorar los "imperfectos". Intentando esquivar el futuro aunque se le echara encima.

¿Por qué siempre gerundios y nunca un presente o, incluso, un futuro perfecto (con el "habrá" y todo)? Quizá ha llegado el momento de los "presente perfecto", aunque no existan, y de no hablar de los "futuro indefinido" o el subjuntivo.

viernes, 11 de marzo de 2011

Preguntas

Si quiero ir, ¿por qué no voy? Si no quiero ir, ¿por qué me sabe mal no haber ido?